4.7. Circuits oscil·ladors

El corrent ha anat oscil·lant de condensador a la bobina fins a anul·lar i viceversa, de la bobina a condensador. El mateix ha passat amb les tensions en C i L, amb la particularitat ja coneguda que existeix un desfasament entre el corrent i la tensió, de manera que la tensió en el condensador va endarrerida respecte a la intensitat i en la bobina la tensió s’avança respecte a la corrent, tal com queda reflectit en la representació vectorial de la imatge superior. És evident doncs, que estem davant d’una oscil·lació elèctrica i d’aquí el nom a aquests circuits.

No hem dit a el principi de la nostra exposició, que el que hem analitzat es tracta d’un circuit ideal, de manera que la bobina no té resistència óhmmica; això a la pràctica no passa, doncs per petit que sigui, el seu valor resistiu hi és i això suposa que en cada cicle de càrrega i descàrrega de l’condensador, part de l’energia elèctrica es dissipa en forma de calor, de manera que la tensió va disminuint de mica en mica, esmorteint l’efecte descrit; tal com es pot apreciar a la imatge inferior. D’una altra manera significaria que amb una sola càrrega del nostre condensador, aconseguiríem un cicle perpetu entre els dos elements i això és impossible. De fet, perquè el cicle es repeteixi permanentment, necessitem l’aportació constant d’una font d’alimentació que compensi les pèrdues d’energia de la bobina.

a

Amortiment de l'ona sinusoïdal en un circuit oscil·lant LC

a

Imatge 49: Amortiment de l’ona sinusoïdal en un circuit oscil·lant LC.
Font: Elaboració pròpia.

a

Si volem conèixer la freqüència d’oscil·lació de l’circuit que acabem de descriure, en el qual la resistència óhmmica és nul·la, hem de recordar el concepte de ressonància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *