5.2 Llenguatge de Definició de Dades (DDL)

Un llenguatge de definició de dades (Data Definition Language, DDL per les seves sigles en anglès) és un llenguatge proporcionat pel sistema de gestió de base de dades que permet als usuaris de la mateixa dur a terme les tasques de definició de les estructures que emmagatzemaran les dades així com dels procediments o funcions que permetin consultar-los.

a la definició de l’estructura de la base de dades inclou tant la creació inicial dels diferents objectes que formaran la base de dades, com el manteniment d’aquesta estructura. Les sentències de l’DDL utilitzen uns verbs que es repeteixen per als diferents objectes. Per exemple per crear un objecte nou el verb serà CREATE i a continuació el tipus d’objecte a crear. CREATE DATABASE és la sentència per crear una base de dades, CREATE TABLE ens permet crear una nova taula, CREATE INDEX crear un nou índex … Per eliminar un objecte utilitzarem el verb DROP (DROP TABLE, DROP INDEX …) i per modificar alguna cosa de la definició d’un objecte ja creat fem servir el verb ALTER (ALTER TABLE, ALTER INDEX …).
les principals funcionalitats de SQL com a llenguatge de definició (DDL) són la creació, modificació i esborrat de les taules que componen la base de dades , així com dels índexs, vistes, sinònims, permisos, etc. que poguessin definir-se sobre les mateixes. Aquest document introdueix els comandaments per al treball bàsic amb taules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *