apreciació de la falta de jurisdicció a instància de part

LEC, art. 39 . “Tots dos recursos aprofiten també per negar la jurisdicció dels tribunals espanyols per a conèixer de les accions principals, ja que un dels demandats és una societat domiciliada a Anglaterra, i d’acord amb l’art. 2 de l’Reglament (CE) 44/2001, de 22 de desembre de 2000, la competència per a demandar-correspon als tribunals d’Anglaterra i Gal·les. També aquesta objecció ha de ser desestimada per les següents raons. En principi, per la naturalesa de les accions exercitades, aquest fòrum de el domicili de l’demandat és dispositiu i , a més, opera llevat que el mateix Reglament disposi una altra cosa. Com en aquest cas no hi ha cap jurisdicció exclusivament competent en virtut de l’art. 22 de l’Reglament comunitari, d’acord amb l’art. 24 de l’Reglament, hem d’entendre que la part demandada, el domicili es troba en un altre Estat diferent a aquell on s’ha presentat la demanda, es va sotmetre tàcitament a la jurisdicció dels tribunals espanyols quan companyia reaparèixer per contestar i no va formular la corresponent declinatòria de jurisdicció segons el que preveu la LEC, art. 39 “(STS, 1a, 15-I-2013, rec. 2147/2010).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *