Definició d’Espanyol

espanol Espanyol és tot allò que fa referència a el país d’Espanya com a nació, poble o cultura.

Quan s’empra el terme “espanyol” pot parlar-se de l’gentilici masculí que s’aplica als naturals o habitants naturalitzats de tot el territori d’Espanya. Referint-se a l’natiu d’Espanya, el concepte engloba característiques culturals i socials amb les que la resta de l’món associa a l’espanyol. Per exemple, en alguns llocs com Argentina, a l’espanyol l’hi coneix informalment com “gallec”, que és en realitat propi de Galícia.

“espanyol “també pot significar propi de la cultura espanyola o de l’caràcter nacional. En aquesta cultura poden comptar pràctiques tradicionals com la cursa de braus, plats com la paella, icones de l’esport nacional com el tennista Rafael Nadal o el futbolista Fernando Torres, artistes com Pablo Picasso, Salveu or Dalí, Goya o Velázquez i molts altres elements distintius.

Finalment, “espanyol” és un concepte que defineix també a l’idioma espanyol o castellà. És aquell que es parla a Espanya i Llatinoamèrica (sense comptar al Brasil). L’espanyol com a idioma és la llengua més parlada de el món després de el xinès mandarí i és un dels 6 idiomes oficials de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). L’espanyol abasta a una família de més de 58 llengües, dialectes o varietats. Per exemple, entre les llengües derivades pot parlar-se de l’palenquero, el chamorro o el sefardita. Recentment, a més, es va començar a parlar de l’spanglish, aquella llengua barreja morfo-sintática d’anglès i espanyol que s’ha difós en diferents parts de món, sobretot en països com Mèxic que té frontera amb els Estats Units.

Com idioma, l’espanyol és amo de la lletra “ñ”, relegada fins fa poc amb la introducció de la informàtica i la web.

Autors de llengua hispana reconeguts són Miguel de Cervantes, Jorge Luis Borges, Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa i altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *