Els tres primers executius de Google declaren un sou anual d’un dòlar

Els sous simbòlics d’un dòlar s’obren camí entre els principals executius de les empreses cotitzades a la flamant borsa de Wall Street. L’empresa Google, propietària de el primer cercador d’Internet, és l’últim exemple. El conseller delegat de l’cercador a Internet, Eric Schmidt, i els seus dos cofundadors, Sergey Brin i Larry Page, s’apliquen ara voluntàriament aquesta política salarial. Encara que no treballen gratis, perquè els ingressos li arriben per un altre tipus de compensacions lliures d’impostos, superiors a el mig milió de dòlars.

Els sous simbòlics d’un dòlar s’obren camí entre els principals executius de les empreses cotitzades a la flamant borsa de Wall Street. L’empresa Google, propietària de el primer cercador d’Internet, és l’últim exemple. El conseller delegat de l’cercador a Internet, Eric Schmidt, i els seus dos cofundadors, Sergey Brin i Larry Page, s’apliquen ara voluntàriament aquesta política salarial. Però, és clar, no treballen gratis. Els ingressos els arriben per un altre tipus de compensacions lliures d’impostos, superiors a el mig milió de dòlars.

Brin i Page, als seus 33 anys d’edat, ocupen el lloc 27 en el rànquing de les majors fortunes de l’ planeta, segons acaba de publicar la revista Forbes. Els seus sous eren fins ara de 150.000 dòlars anuals (111.690 euros).

I encara que la paga d’un dòlar pugui semblar ridícula, les accions que posseeixen cadascun de Google valen al voltant de 28.600 milions de dòlars (21.295 milions d’euros), segons la cotització de l’1 de març. En el cas de Schmidt, que rebia fins a l’any passat 250.000 dòlars de paga, els seus títols valen 10.700 milions.

En la informació remesa a l’autoritat reguladora (SEC) s’explica, però, que els tres executius van ser compensats per altres vies. Schmidt va ingressar, per exemple, 532.755 dòlars en concepte de “costos de seguretat”, que no s’especifiquen, als quals cal sumar altres 22.456 per despeses de transport.

En el cas de Page, els seus ingressos van ser de 39.795 dòlars per cobrir despeses de transport, logístics i també de seguretat, que no estan subjectes a l’pagament d’impostos. En concepte de bons, van rebre 1.723 dòlars cada un.

Exemple a seguir

No són els únics amb aquests sous simbòlics d’un dòlar entre les grans empreses nord-americanes. Sense sortir de Silicon Valley, el fundador de la signatura electrònica Apple, Steve Jobs, també s’aplica la mateixa política salarial que a Google.

Michael Bloomberg és un altre dels que professa amb l’exemple. És més, el magnat s’ha dut aquesta política salarial fins al lloc d’alcalde de Nova York, va a la feina amb metro, es nega a viure a la residència oficial i posa el seu avió privat a disposició de l’ajuntament.

Aquests salaris d’un dòlar, però, no s’apliquen a la resta dels directius de Google. La informació remesa per la companyia a la SEC mostra que els quatre vicepresidents de la companyia (Jonathan Rosenberg, David Drummond, George Reyes i Shona Brown) van rebre una paga anual de 250.000 dòlars en 2006.

Les accions de Google s’han multiplicat per 4,5 des que van sortir a borsa en l’estiu de 2004, des dels 85 dòlars als 460 dòlars actuals. El valor en borsa de l’empresa se situa en els 150.000 milions de dòlars (111.690 milions d’euros).

* Aquest article va aparèixer en l’edició impresa de l’0005, 05 abril del 2007.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *