G. El gat i els seus amics

CONTE DE GATS. EL gat i els seus amics

CONTES DE GATS – El gat i els seus amics.

Hi havia una vegada una família de grangers que vivien en una preciosa granja, situada en una vila envoltada de verds prats i petits rierols. Tots els animals que vivien a la granja eren molt feliços … o això semblava …

Quan la filla petita dels grangers va complir 5 anys, l’únic que va demanar va ser un gatet. No volia una altra cosa i els seus pares no es van poder resistir.

La granja estava plena d’animals, així que un més no seria un problema per a la família.

No obstant això, alguns animals no semblaven tan emocionats com la dolça nena.

CONTE DE GATS. EL gat i els seus amics

El gall era el més reticent a la nova adquisició. A ell no li agradava que vingués ningú nou a envair el seu terreny o al fet que li portés la contrària. Els paons i els pollastres sempre estaven al seu costat i feien tot el que el maquiavèl·lic gall els deia.

-A veure, Pollet 1, vés a dir-li a la vaca que ens porti més llet o li picarem les potes fins que li duelan- solia dir el malvat gall.

Quan el gall decidia que algun animal no li agradava, el desterrava.

Així va ser com la part del darrere i fosca de l’graner es va convertir en la llar dels desterrats.

Sabeu qui eren els bandejats? Doncs a el gall li va semblar que l’ase, la vaca i el ratolí no havien de formar part del seu grup i els va obligar a desplaçar les seves estances a la part posterior de l’graner o el que ell anomenava “el desterrament”.

el dia de l’aniversari de la petita, els seus pares van aparèixer amb un preciós gatet nadó.

Durant molt de temps va dormir i va viure dins de la casa dels grangers, però a l’anar creixent la curiositat el va fer sortir a carrer i anar descobrint tot el que l’envoltava.

li encantava jugar amb les fulles dels arbres, afilar les seves ungles amb les pedres que hi havia al costat de el riu i el millor de tot era que quan volia, podia tornar al seu còmoda i calenteta llit al costat del seu adorable propietària.

Un matí, la petita va despertar molt malalta. Es tractava d’un brot fort d’al·lèrgia primaveral. El doctor va insistir que durant algun temps seria bo per la salut de la nena que el gatet no dormís amb ella, per evitar la pols i els cabells que pogués desprendre sobre el seu llit.

I així ho van fer els pares. El gatet es va traslladar a l’graner durant un mes.

A el gat no li va importar el canvi de residència, perquè el que més li importava era que la seva propietària es recuperés aviat. A més, les seves ganes de conèixer món i de conèixer altres animals li van fer prendre aquesta experiència com una gran oportunitat.

Quan va entrar a l’graner, va trobar un gran comitè de benvinguda, o això creia ell.

CONTE DE GATS. EL gat i els seus amics

Allà estava a primera fila el gall, seguit dels seus companys. Tots els animals seguien a el gall per evitar que els passés el mateix que als desterrats, així que el graner s’havia convertit en un lloc en el qual regnava la por.

El gat, que desconeixia tot aquest embolic , va intentar ser amable amb els que ell creia que anaven a ser els seus nous amics.

no obstant això, es va trobar amb el rebuig dels animals de l’graner, que no li dirigien la paraula, no el deixaven menjar i no paraven de ficar-se amb ell.

Gatet no entenia res.

Si ell no havia molestat a ningú i només havia intentat ser amable i simpàtic amb la resta d’animals, per què ningú volia ser el seu amic i tots el tractaven malament?

Finalment , el gat va decidir unir-se a el gall per intentar fer algun amic; la solitud era una cosa que no podia suportar i se sentia totalment desplaçat.

Però quan es va unir a el grup, es va adonar que tots havien d’obeir les ordres de l’malvat gall. – treu-li la manta al el cavall i porta-me; digues-li a les ovelles que vinguin a donar-me calor amb la seva llana; aquest menjar és només meva, ja veuré el que us deixo a vosaltres, pollitos-. Cada dia calia escoltar les seves ordres i dur-les a terme, encara que això suposés fer mal i molestar a altres animals.

Ningú estava a gust, però ningú es queixava, perquè en cas contrari els portarien a la part dels desterrats, on vivien els que es van enfrontar a les ordres de l’gall i no van permetre fer mal a altres animals, pel simple gaudi d’aquella malvada au.

el gat es va adonar de seguida que si feia cas a el gall, algú patiria i ell mai havia fet mal a ningú, -Què sentit tenia divertir a costa d’el sofriment d’altres animals?

Quan el gall es va adonar que el gat no estava obeint , va començar a fastiguejar-manant als galls dindis i als pollets perquè li chincharan i li insultessin.

Gatet es va submergir en un núvol de tristesa i desesperació.

No entenia perquè li feien tant de mal i l’insultaven tot el temps.

Un matí, el gall va reunir a tots els animals de l’graner. Van envoltar a l’gat i el van obligar a anar-se’n a la llar dels desterrats.

El petit gat va pensar que era el pitjor que li podia passar al món; a la fi i al el cap dels bandejats no havien aconseguit tenir amics, ni integrar-se al grup de la resta d’animals. No entenia perquè ell no queia bé a ningú i perquè tots feien cas a aquell aterridor gall.

Va agafar les seves coses i se’n va anar a l’ombrívola part posterior de l’graner. CONTE GATS. EL gat i els seus amics

Allà l’esperaven la vaca lletera, el ratolí de biblioteca i l’ancià ase. Els tres li havien estat observant tot aquest temps i sabien molt bé el que havia patit el petit.

– Hola gatet. No has de tenir por, aquí tots som amics. Ningú et va a fer mal – va dir l’ase.

– Si tens gana jo et donaré rica llet – va comentar la vaca amb ànsies de tenir cura de tan bonic felí.

– I si vols dormir plàcidament jo t’explicaré un bonic conte per ajudar-te a agafar el son – va apuntar el ratolí.

El gat estava sorprès per l’amabilitat amb la que li havien rebut .

Els altres animals li havien parlat molt malament dels bandejats i ell pensava que havien de ser dolents i molt avorrits.

Van passar els dies i el gatet es va adonar que no tot era foscor, ja que l’astut ratolí havia construït una porta del darrere i els animals podien sortir cada dia a pasturar, a passejar pel riu ia gaudir de la llum del dia. A més, com ningú no els prestava atenció i ningú volia ajuntar-se amb ells, podien fer el que volien i sempre tenien jocs als quals jugar, històries que escoltar o menjar amb la qual gaudir.

A poc a poc, van anar construint una bonica amistat, on tots podien opinar lliurement i ningú criticava les idees dels altres. Cadascun dels desterrats era ben diferent a l’altre, el que feia que tots poguessin aportar el seu preuat granet de sorra i és que en la diversitat dels seus caràcters i mides, es trobava l’atractiu d’aquest grup d’amics.

Així, la vaca era l’encarregada de tenir sempre llet calenta per a tots els altres. La seva gran grandària i fortalesa sempre eren de gran ajuda per travessar el riu o sortir d’algun forat dels que hi havia al camp i en els quals solia caure el petit ratolí.

El ratolí de biblioteca era un lector empedreït. Era increïblement llest i sempre tenia la solució als problemes més difícils.

El ratolí explicava els millors contes de el món.

L’ancià ase, amb les seves grans orelles, era la millor de les companyies. Sempre disposat a escoltar i ple de magnífics i savis consells que havia anat aprenent gràcies a la seva edat ia la seva magnífica capacitat d’escoltar els altres.

I ara, el petit gatet aportava a el grup seva joventut, la seva vitalitat i la seva gran imaginació a l’hora d’inventar jocs, que sempre agradaven i divertien a tots.

va ser així, com es va forjar un magnífic grup d’amics, a qui no els importava ser els més famosos, els més manaires o els més forts, perquè ells entenien que tots eren diferents i tots eren iguals a el mateix temps. Que el respecte mutu era la base de la veritable amistat i que no és important buscar l’acceptació dels més famosos, sinó el respecte d’aquells als que tu mateix respectes.

Quan per fi la petita nena es recuperar de la seva al·lèrgia, va tornar a per la seva mascota a el graner i, a l’trobar jugant al prat tan feliç, va entendre que el seu petit gatet havia trobat nous amics. Va decidir deixar-li allà, però cada dia anava a visitar-lo i, de passada, a gaudir dels altres animals.

El gall mort d’enveja intent formar part de el grup dels bandejats i, encara que a del principi, no li van permetre que jugués amb ells, per por que tornés a fer-los mal, amb el pas el temps es van adonar que el gall s’havia penedit i li van permetre formar part del seu grup. Això sí, una condició li van posar, si mai tornes a ser dolent, llavors tu si que seràs el desterrat.

CONTE DE GATS. EL gat i els seus amics

I conte, contat ja mai més va haver-hi animals bandejats … i tots van aprendre a respectar-se ia gaudir de l’amistat i la diversitat, sense les ordres i temors que havien patit durant tant de temps.

FI

Autora: Beatriz de les Heras García.

Il·lustradora: Alba Pérez Espanya.

PREGUNTES SOBRE EL CONTE DE GATS

  1. Per què creus que cap animal volia ser amic de l’gatet?

  2. per què es va unir el gat a el grup de l’gall?

  3. el gall es portava molt malament amb tots els animals, però, ningú es queixava per què?

  4. Què va fer el gall a el veure que el gat no volia fer-li cas i no volia fastiguejar als altres ?

  5. Per què el gat no volia anar amb els bandejats ? ¿ Què pensava el gat dels animals que vivien a la part posterior de l’ graner ?

  6. Quan va conèixer als animals desterrats ¿ va canviar la seva opinió sobre la vaca , l’ase i el ratolí ?

  7. Com es sentia el ratolí amb els seus nous amics ?

  8. Com es va sentir el gall a l’ veure els amics de l’ gat ?

  9. Coneixes algú que s’assembli a l’ Gall ? ¿ Com es comporta ? Què et sembla la seva actitud ?

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *