Identificació de porocephalus stilessi (pentastòmid) en la serp peruana lachesis muta

ARTICLES PRIMARIS

Identificació de porocephalus stilessi (pentastòmid) en la serp peruana lachesis muta

Identification of porocephalus stilessi (pentastomid) in the peruvian snake lachesis muta

Inés Gárate C.1,3; Asucena Naupay I.1; Beatriz Seu L.1; Hugo Colquichagua A.1; Edith Rodríguez Q.2; ArmandoYarlequé Ch.2

1 Laboratori de Parasitologia Humana i Animal de 2 Laboratori de Biologia Molecular, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Lima de 3 Correu electrònic: igarateca @ yahoo.com

RESUM

es va realitzar la necròpsia a una serp verinosa serp cascavell muda (Família Vipiridae), procedent de Satipo, Junín, de 1.95 cm de longitud i 9 anys, que es trobava captiva al serpentario de la Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Lima. Es trobar quatre pentastómidos a la cavitat corporal i en la serosa pulmonar. Els paràsits van ser fixats en formol a l’10% i diafanizados amb Lactofenol. L’estudi morfològic va determinar que tres d’ells eren femelles, ja que tenien el gonoporus a l’extrem posterior i el cos cilíndric semblant a el d’un anèl·lid, mentre que el quart paràsit era mascle, ja que presentava la part anterior dilatada i el porus genital en la regió anterior, prop de la boca. La presència de 4 ganxos, on els situats a la zona més externa tenien un apèndix poc esclerotitzat i fràgil, revelava que eren adults. Les femelles presentaven 47 anells i mesuraven 8.3, 7.5 i 6.9 cm de longitud, i el mascle mesurava 3.7 cm i tenia 39 anells. Aquestes característiques corresponen a individus de l’espècie Porocephalus stilessi, considerant-se el primer reporti d’aquesta espècie a serps de el Perú.

Paraules clau: pentastómido, Porocephalus¸lachesis, serp, parasitisme.

ABSTRACT

a necropsy was conducted in a venomus snake serp cascavell muda (Family Vipiridae), originary from Satipo, Junín. This snake was 1.95 cm llarg, 9 years old, and was captive at the serpentarium of Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Lima. Four pentastomids were found in the corporal cavity and lung serosa. The Parasites were fixed in 10% formol and cleared with Lactofenol. The Morphologic evaluation revealed that three of them were Females (gonopore close to the end body and cylindrical body shape similar to an annelid) and one male (expanded front body and genital pore near the mouth). The Parasites had 4 hooks where two of them showed some sclerotic appendixes compatible with adult forms. Females had 47 rings and a length of 8.3, 7.5 and 6.9 cm, respectively, while the male had 39 rings and a length of 3.7 cm. These characteristics corresponded to the species Porocephalus stilessi. This is the first report of this parasite in Peruvian snakes.

Key words: pentastomids, Porocephalus¸lachesis, snake, Parasitism.

INTRODUCCIÓ

Els pentastómidos són paràsits de el sistema respiratori de vertebrats. Els estadis adults es troben majorment en els pulmons de rèptils, especialment en serps, sargantanes i cocodrils. Una espècie viu en els sacs aeris de gavines i orenetes marines i una altra habita a la nasofaringe de cànids i fèlids i, ocasionalment, com nimfa a la nasofaringe d’éssers humans. Així doncs, els pentastómidos tenen interès des del punt de vista zoològic i, eventualment, importància mèdica (Schmidt i Roberts, 1984).

Segons Self (1969), el phylum pentastòmid inclou dos ordres (Fain, 1966): Cephalobaenida i Porocephalida. En aquesta última es troba la Família Porocephalidae on s’ubiquen els pentastómidos de les vies respiratòries de ofidis. Un dels gèneres d’aquesta família és el Porocephalus, paràsit de ofidis africans i sud-americans amb les espècies P. crotali, P. clavatus, P. stilessi i P. subuliffer.

Els adults de P. crotali són comuns en vipéridos de l’gènere Bothrops, mentre que els adults de P. clavatus es troben en boes. Fins a la data, es considera que P. stilessi (Sambon, 1910) és específic per a les serps de l’gènere LACHESIS.

El cicle biològic d’aquests pentastómidos és molt complex. Les femelles adultes que habiten dins el pulmó dels ofidis, eliminen periòdicament ous larvats, que són deglutits i eliminats amb la matèria fecal. Un cop ingerits els ous pel hostatger intermediari (rosegadors, herbívors, carnívors, primats i fins i tot a l’home), eclosionen en el tub digestiu i les larves perforen la paret intestinal on s’enquisten o arriben per via sanguínia a altres òrgans (fetge, ronyó , pulmons, ganglis, cavitat visceral) on també es poden enquistar. Després de diverses mudes es transformen en nimfes.L’hoste definitiu s’infecta ingerint les nimfes enquistades, les quals penetren la paret intestinal i arriben als pulmons on es desenvolupen fins a adults sexualment madurs, repetint el cicle. Durant el passatge de les larves i nimfes fins a la seva localització definitiva, es produeixen lesions que provoquen granulomes en diferents òrgans i lesions inflamatòries en els pulmons, encara que en certs casos no es produeixen reaccions (Cheng, 1986).

serp cascavell muda, coneguda com “shushupe” o “Bushmaster”, és la serp sud-americana més gran doncs arriba a mesurar des 1.8 fins a 4 m de longitud. Es tracta d’una serp solenoglifa; és a dir, posseeix dos ullals retràctils i acanalats pels quals aboca el verí, el pes sec pot variar entre 1.5 i 2 g. És una serp terrestre que viu a la floresta i encara que posseeix capacitat per enfilar als arbres, prefereix allotjar-se en llocs propers a terra. Les seves preses són rosegadors grans com ara ronsocos, mosteles, esquirols, rates silvestres i, eventualment, pot menjar porcs de mitjà pes. Tot i que no ataca l’home, si arribés a mossegar li va a produir efectes locals molt aguts com dolor intens i hemorràgia; així mateix, els efectes sistèmics com la hipotensió i coagulació sanguínia poden causar la mort.

En la preparació dels antivenenos es requereix comptar amb el verí de la serp. La L. muta pot ser mantinguda en serpentarios, tot i que mostra poca tolerància a la captivitat a diferència dels seus congèneres com mapanare. Els informes sobre el tema assenyalen una supervivència mitjana no major a sis mesos, per la qual cosa es requereix d’estudis destinats a explorar les causes d’aquesta limitant (Yarlequé, 2000).

MATERIALS I MÈTODES

a un exemplar femella de la serp serp cascavell muda, de 1.95 m de longitud i amb edat aproximada de 9 anys, provinent de Satipo, Junín, que va estar en captivitat al serpentario del Museu d’Història Natural de la Universitat Nacional Major de Sant Marc, Lima, se li va fer una necròpsia sis hores després de la seva mort natural. Es va trobar un paràsit en la cavitat corporal i tres més a la serosa pulmonar (fig. 1), que van ser fixats en formol comercial a l’10%.

RESULTATS

En l’observació microscòpica es va poder constatar què tres exemplars eren femelles ja que presentaven el cos cilíndric, semblant a el d’un anèl·lid, i el gonoporus a l’extrem posterior (fig. 2); mentre que el quart exemplar era mascle, ja que presentava la part anterior dilatada i el porus genital en la regió anterior, prop de la boca (fig. 3). La presència, en tots els individus, de 4 ganxos, on els situats a la zona més externa tenien un apèndix poc esclerotitzat i fràgil, revelava que eren exemplars adults (fig. 6). Les femelles presentaven 47 anells i mesuraven 8.3, 7.5 i 6.9 cm de longitud, respectivament; el mascle mesurava 3.7 cm i tenia 39 anells. Les característiques assenyalades corresponen a P. stilessi, considerant-se com el primer informe d’aquesta espècie a serps de el Perú. Aquests resultats concorden amb el que assenyala per Riley i Self (2004), respecte al fet que P. stilessi és específic de les serps de l’gènere LACHESIS.

DISCUSSIÓ

Els pentasósmidos ocasionen perjudici a l’hoste, i en alguns casos poden causar la seva mort, sobretot si són sotmesos a estrès produït per captiveri. Tantaleán i Gozalo (1985) van identificar per primera vegada a P. crotali en pulmons de mapanare, assenyalant que els causen danys amb els seus garfis i pels seus hàbits hematòfags. De manera similar, es pot assumir que els pentastómidos trobats en el present estudi, haurien ocasionat danys severs a la serosa pulmonar de la serp L. muta, generant processos inflamatoris, hemorràgia i anèmia.

Aguiar et al. (1999), revisant 12 espècimens de L. muta provinents de la floresta del Brasil, van trobar que la meitat estava parasitada per aquests pentastómidos, precisant que la seva presència és perjudicial per als seus hostes.

LITERATURA CITADA

1. Aguiar AS, Rubião ECN, Bastos OMP, Melgarejo AR. 1999. Parasitisme per Porocephalus stilessi (Sambon, 1910) (pentastòmid) en serp cascavell muda rhombeata Wied, 1824 (Serpentes: Viperidae). En: V Congrés Llatinoamericà d’Herpetologia. Montevideo.

2. Cheng TC. 1986. General Parasitology. Orlando: Academic Press, College Division. 2nd ed. p 765-773.

3. Fain A. 1966. pentastòmid of snake. Their parasitological role in man and animals. Mem Inst Butantan 33 (1): 167-174.

4. Riley J, Cases de JT. 1979. On the systematics of the pentastomid genus Porocephalus (Humboldt, 1811) with descriptions of two new species. Syst Parasitol 1 (1): 25-42.

5. Schmidt GD, Roberts L. 1984. Fonaments de parasitologia. Mèxic: Ed. Continental. 680 pàg.

6. Self J. 1969.Relacions biològiques de la pentastastomide: bibliografia sobre la pentastomide. Exp parasitol 24: 63-119.

7. Tantalean M, gaudeix d’A. 1985. Paràsits de Bothrops Atrox (Vieridae) de l’Amazònia peruana. Rev Asp Med Vet ESP Anim Peq (Perú) 20: 11-12.

8. Yarlequé A. 2000. Les serps peruanes i els teus verins. Lima: Fons editorial UNMSM. 78 p.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *