Kandinsky i el poder ocult de la paleta

Bilbao, 2020.11.19

Fa quatre anys es van complir 150 anys del naixement de Kandinsky i CentroCentro presentar a Madrid una retrospectiva de l’pintor, examinant l’evolució dels seus llenços en el seu pas per Munic (1896-1914), Rússia (1914-1921), l’Escola Bauhaus (1921-1933) i París (1933-1944). Aquella exposició es nodria completament d’obres procedents de Centre Pompidou de París; ara és al Museu Guggenheim Bilbao què repassa la trajectòria de l’autor de De l’espiritual en l’art a partir, sobretot, dels fons de la Fundació Guggenheim novaiorquesa.

Cal recordar que la seva figura està estretament unida a la història d’aquesta Fundació, creada el 1937, que posseeix d’ell 150 peces. Ja en 1929 l’industrial i fundador del Museu, Solomon R. Guggenheim, va començar a col·leccionar els seus treballs i un any després ho coneixeria a la Bauhaus de Dessau.

A partir de demà podrem contemplar a Bilbao pintures i treballs en paper d’el que va ser precursor de l’abstracció i teòric estètic, entestat a alliberar el seu disciplina de les seves potents nexes històrics amb la natura i en convertir-la en escenari de el desplegament de les necessitats interiors de l’artista, interès que el va acompanyar al llarg de tota la seva carrera.

Kandinsky. Línies negres, 1913. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Línies negres, 1913. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim

Kandinsky va néixer a Moscou, en el si d’una família sensible cap a l’art i la música, i va estudiar dret i economia abans de treballar en una firma d’arts gràfiques i de traslladar-se a Munic, ja amb la intenció de dedicar-se a la creació i sent admirador de l’impressionisme i de Wagner. La seva producció primerenca va quedar imbuïda de records del seu país, en forma de mobles de colors vius o d’imatges votives, de l’historicisme romàntic i també de poesia lírica, folklore i fantasia.

Des de Munic va viatjar per tota Europea i el nord d’Àfrica i allà va crear paisatges bavaresos plens de color, amb elements propis de l’gravat, com el delineament potent de les formes o l’aplanament. Es tracta d’obres notablement avançades respecte als seus anteriors assajos neoimpresionistas.

Cap a 1909, el seu estil avançava ja ferma fins a l’expressionisme i s’allunyava, en aquest mateix camí, de les seves anteriors referents naturals en favor de les escenes apocalíptiques. Cavalls i genets, motius ja habituals en la seva obra abans, es van convertir llavors en símbols del seu distanciament dels valors estètics passats i del seu anhel que fos possible la consecució d’una societat més espiritual pel camí de l’art: de la color, de la línia i la forma.

Kandinsky. Paisatge amb llar de foc d'una fàbrica, 1910. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Paisatge amb llar de foc d’una fàbrica, 1910. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim

A Munic seria cap Kandinsky dels principals grups d’avantguarda a la ciutat, entre ells la falange i la Nova associació d’artistes de Munic; allà escriuria l’esmentat tractat De l’espiritual en l’art i i fundaria, al costat de Franz Marc, El genet blau, societat d’autors bolcats a explorar (i explotar) les possibilitats expressives del color i els ecos simbòlics de les formes. En 1913 tant la línia com el cromatisme eren ja temes essencials en obra, encara que continués representant arbres, torres, pujols o, per descomptat, genets i cavalls. La figuració va anar perdent cos en favor de formes rítmiques i contorns cal·ligràfics: començava a formular el que deia ocult poder de la paleta.

Kandinsky. Improvisació 28 (segona versió), 1912. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Improvisació 28 (segona versió), 1912. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim

Després de la irrupció de la I Guerra Mundial, es va veure obligat Kandinsky a abandonar Alemanya i tornar a Moscou, on l’avantguarda russa s’endinsava ja en les possibilitats de la geometria com a base d’un llenguatge estètic que pogués ser universal. Va percebre el pintor, però, que el seu enfocament objectiu tenia difícil encaix amb la recerca personal (i subjectiva) de l’espiritualitat que ell havia emprès.

Va tornar a Alemanya el 1922 i allí va començar a impartir classes a la Bauhaus de Gropius, un entorn favorable a la seva creença en el poder transformador de l’art tant a nivell individual com col·lectiu. A l’escola va continuar investigant Kandinsky en les correspondències entre colors i formes i en els efectes psicològics d’aquestes, sense abandonar algunes geometries que, per influència russa, treballava en plans superposats. No confiava, però, en el mecanicisme constructivista ni en la pretesa puresa de l’suprematisme: el seu terreny eren les formes abstractes amb contingut expressiu i íntim. Va ser just llavors quan es va interessar per la seva pintura Guggenheim, que el va visitar, com avançàvem, a Dessau el 1930 i va adquirir, entre altres peces, Composició 8 (1923).

Fins 1933 continuaria el pintor oferint classes a la Bauhaus; aquest va ser l’any del seu tancament arran de la pressió de el règim nazi.

Kandinsky. Composició 8, 1923. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Composició 8, 1923. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Diversos cercles, 1926. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. Diversos cercles, 1926. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim

L’última dècada de la seva vida la va passar Kandinsky a París , al barri de Neuilly-sur-Seine. Va ser una etapa molt prolífica, tot i la inestabilitat política i la penúria econòmica: va experimentar amb materials, les seves tonalitats es van fer més suaus i les seves formes, biomòrfiques. Seria cap a 1934 quan va introduir en la seva obra l’orgànic (abans havia col·leccionat espècimens i atresorat enciclopèdies científiques); les seves composicions intricades d’aquest període tenen a veure amb el surrealisme, amb Arp i Miró i sobretot amb les ciències naturals, donada la seva fascinació per la botànica i la zoologia.

Va sintetitzar elements de les seves etapes anteriors en pintures a gran escala, amb fons foscos d’arrel expressionista que també beuen de les seves imatges inspirades a Rússia.

la II Guerra Mundial portaria la confiscació dels seus treballs per les autoritats alemanyes, donada la seva consideració d’art degenerat, i el pintor no va arribar a veure ni la fi de la contesa ni la seva restitució crítica, ja que va morir el 1944.

Kandinsky. A ratlles, 1934. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim
Kandinsky. A ratlles, 1934. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, Col·lecció Fundacional Solomon R. Guggenheim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *