Lucio V. Mansilla i el costat ocult de la memòria pàtria

Lucio V. Mansilla (1831-1913), nebot i fillol de l’dictador i cabdill federal Juan Manuel de Roses, assumeix en la seva singular literatura la veu de els que van ser vençuts o aviat ho seran, i que, fora o dins de país, quedaran desplaçats de centre de poder. Al revés dels Records de Província que el jove i ambiciós Sarmiento, aspira a convertir en el seu passaport a la glòria, els records de l’madur Mansilla es construeixen amb el deixat de banda pel panteó oficial, amb la qual rebutjat pel Progrés i el ocult per als vencedors. La Història apareix com un secret de família (la pròpia) que només es pot comptar des de dins. Frontissa entre temps i mons, la seva obra anticipa també la mirada antropològica contemporània sobre les cultures originals, i revela “els misteris de segle XIX”, en les històries de marginals i marginats, a la vora de la civilització, que creuen les seves pàgines. La seva experiència juvenil de viatger a l’Orient Llunyà el col·loca aviat al lloc de “l’altre” per la mirada hegemòniques de les potències colonials, i anticipa una vida de continu trànsit, en el “entrelugar” o el “corredor” que enllaça les cultures i dissol i relativitza la rígida antinòmia de “civilització” i la “barbàrie”. La seva narrativa resulta així un espai privilegiat per reflexionar sobre la complexitat, la hibridesa, les paradoxes, de la identitat argentina i llatinoamericana en general i la construcció, sovint mutilada, de les “memòries” nacionalesLucio V. Mansilla (1831-1913), the Nephew and Godson of the dictator and federal leader Juan Manuel de Roses, assumes in his singular literature the voice of the ons who have been Defeated or the ons that would be. These are voices which represent those who, in or outside their own country , have been Displaced of the Centralized power. in opposition to Records de Província, work which the young and Ambitious Sarmiento aspiris to convert in his passport to glory, the memories of the mature Mansilla are constructed with those aspects which were left aside by the official pantheon, those ons which were discarded by Progress and those which reminded Occult to the winners. History is shown like a family secret (his own one) which can only be told among the members themselves. It is like a link between times and worlds 11 his work also anticipates the contemporary Anthropological view concerning the original cultures. In this way it reveals “the mysteries of the 19th Century”, by the stories of the marginal and the marginalized people who live on the border of civilization, those ons who cross the pages of his work. His juvenile experience of traveling to the Far East Enables him to be early put in the place of the “other” concerning a hegemonic view of the colonial powers. It also anticipates a life of continuous transit, in the “space in-between” and along the “corridor” that bonds the cultures dissolving and relativizing the rigid antinomy of “civilization” and “barbarism”. His narrative results being a privileged space to reflect upon the complexity, the hybridity, the Paradoxes of the Argentinean and the general Latin-American identity overall and the construction, often Mangled, of the national “memories”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *