Pharmaceutical Technology Ed. 157

26 EdiciónSudamérica2019 -Nº157 Pharmaceutical Techno logy a la boca. Aquests microgrànuls estan recoberts amb diferents polímers entèrics per protegir el dexlansopra- zol inestable a l’àcid dels fluids de l’estómac i per alliberar el fàrmac en diferents regions de l’intestí mit- et dissolució amb diferents nivells de pH. La mida de l’micro grànul és significativament menor a 500 micres per evitar una sensació aspra a la boca després que el ODT es desintegra en microgrànuls. S’utilitza sucralosa com endolcidor (8) i Durarome de frutilla com a agent saboritzant per crear un sabor acceptable. Tot i que el comprimit es des- s’integra ràpidament a la boca sense aigua, els microgrànuls estan protegits pel recobriment entèric i romanen intactes fins que ingressen a l’intestí i comencen a dissoldre i alliberar el me- dicamento. Com a resultat, el perfil d’alliberament pulsatiu de el fàrmac (o alliberament dual) ofereix una exposició plasmàtica perllongada. La integritat física de l’recobriment entèric per als dos tipus de micrográ- nuls s’ha de conservar durant tot el procés de compressió de l’comprimit. Es requereix una combinació apropiada d’excipients inactius per brindar la protecció suficient des de la compressió mecànica aplicada als microgrànuls. Els excipients ha de ser altament solubles en aigua i s’ha de minimitzar la quantitat per complir amb els requisits d’un comprimit de desintegració ràpida. Després d’incorporar aquests elements, la forma final de l’ODT d’dexlansoprazol va ser un comprimit rodó de 700 mg. Els PPI són la primera teràpia recomanada en pacients amb malaltia de reflux gastroesofàgic, un dels trastorns més comuns tractats pels gastroenteròlegs (9); però, el fet d’empassar una càpsula o un comprimit convencional pot ser tot un desafiament per a alguns pacients tes, per exemple els nens, i això pot afectar el compliment dels règims de medicació. La malaltia de reflux gastroesofàgic és comú entre persones amb dificultats per empassar, i els pacients disfàgics prefereixen preparacions ODT sobre els comprimits convencionals pel menor esforç que necessiten per empassar (10). Segons el entendre dels autors, hi ha només dues ODT PPIs aprovats: lansoprazole ODT (Prevacid Solutab; Takeda Pharmaceuticals America, Inc .; Deerfield, IL) i dexlansoprazol ODT. Prevacid Solutab és producte ODT d’alliberament retardat convencional, mentre que dexlansoprazol ODT és l’únic producte ODT amb una formulació que posseeix un mecanisme d’alliberament retardat dual. Aquesta formulació és eficaç, independentment de la ingesta de menjar i de el temps d’administració i permet controlar l’acidesa intragástrica durant 24 hores (11-13). Per tant, el desenvolupament d’aquest producte ha ampliat el camp de la tecnologia ODT (11, 14). Van sorgir diversos desafiaments en el disseny d’un ODT amb formulació d’alliberament retardat, inclòs el control de la mida de l’comprimit, la taxa de desintegració i la resistència a l’alcohol. La mida de l’comprimit ha d’estar equilibrat amb la facilitat d’administració i una desintegració prou ràpida perquè els pacients el prenguin sense aigua. Tot i que el pes de l’comprimit no és una mesura directa de l’exercici de l’pro- ducte ODT en pacients, generalment no és possible ingerir un comprimit gran (en grandària o pes) fàcilment sense mossegar, mastegar o prendre amb aigua. A causa de que molts factors poden afectar la ingesta, s’ha d’avaluar el pes de l’comprimit en el context de l’acompliment general del producte (4). Fi- nalment, com els polímers entèrics són solubles en solvents comuns (15), és important assegurar que l’alliberament de l’medicament no es vegi afectada per alcohol en el fluid gàstric (16). Això és necessari per evitar un alliberament més ràpida (o primerenca) de nivells excessius de fàrmac ( “descàrrega total de la dosi”) intervinguda per etanol. Aquest article descriu els enfocaments utilitzats per a aquest tipus de desafiaments en el desenvolupament de l’ODT de dexlansoprazol. els autors es van centrar en el procés d’avaluar l’acceptabilitat del producte i els enfocaments integrals utilitzats, que van incorporar les proves in-vitro i les dades d’estudis clínics. Materials i mètodes Materials. el medicament (dexlan- soprazol ODT 30 mg) va ser fabricat per Takeda Pharmaceutical Company, Osaka, Japó. Es van utilitzar tecnologies d’elaboració farmacèutiques comuns com ara granulat humit, recobriment entèric de llit fluid i compressió de comprimit.El comprimit conté dexlansoprazol (ingredient actiu) i els següents excipients inactius: esferes de lactosa monohidrat-cel·lulosa micro cristal·lina, carbonat de magnesi, hi- droxipropilcelulosa de baixa substitució, hydroxipropil cel·lulosa, hipromelosa, talc, diòxid de titani, manitol, copo- límero d’àcid metacrílic, copolímer acrilat d’etil-metil, polisorbat 80, monoestearato de gliceril, citrat de trietilo, àcid cítric anhidre, òxid de ferro (vermell), òxid de ferro (groc), polietilè glicol 8000, copolímer àcid metilacrilato metilmetacrilat, cel·lulosa microcristal·lina, crospovidona, sucralosa, Durarome de frutilla i estea- estona de magnesi. Els polímers entèrics es van adquirir de Evonik Industries (Essen, Alema- nya). Els altres excipients utilitzats s’utilitzen comunament en els productes farmacèutics i van ser adquirits a fins comercials. Estudi de desintegració in-vitro. L’estudi de desintegració va ser realitzat d’acord amb el procediment descrit en la Farmacopea dels Es- tats Units (USP) <>, usant un aparell de desintegració estàndard USP (17). En resum, es va utilitzar un acoblament tipus cistell amb gots de precipitat de 1000-ml (138-160 mm d’altura; diàmetre intern de 97-115 mm). Aquest acoblament contenia 6 cistells, en cadascun dels quals es col·locava cada comprimit de prova. Els cistells es desplaçaven cap amunt i avall en aigua (37ºC), utilitzada com a mitjà, a velocitat constant. Es va observar i va registrar la desintegració de dels comprimits. Estudi de desintegració in-vivo. Es va avaluar la desintegració in-vivo de dexlansoprazol ODT en un estudi de Fase I realitzat en Senopsys LLC (Woburn, MA). En aquest estudi obert, vuit persones sanes (25-80 anys) van dur a terme una prova de desintegració oral triplicat. Aquests homes i do- nes van ser entrenats per detectar, identificar, reconèixer i descriure les

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *