Síndrome de Jeavons (Català)

La síndrome de Jeavons, conegut també com epilèpsia mioclònica amb absències, és considerat una epilèpsia generalitzada que es caracteritza per mioclònies palpebrals, amb o sense absències, les quals s’indueixen amb el tancament ocular, patró de l’electroencefalograma amb descàrregues de punta i polipuntaonda, amb fotosensibilitat. Encara que és rar, també poden ocórrer crisi convulsives tònic-clòniques generalitzades, aquestes solen presentar-se en els pacients relacionats amb algun factor precipitant com desvetllament, ingesta d’alcohol, manca d’afecció a l’tractament antiepilèptic i exposició a llum (televisió, videojocs). La fotosensibilitat característica en aquesta epilèpsia sol disminuir amb l’edat i suprimir amb el tractament antiepilèptic. En general els pacients tenen un coeficient intel·lectual normal, exploració neurològica normal amb estudis de neuroimatge normal. El pronòstic es considera similar a el de l’epilèpsia mioclònica juvenil, mereix tractaments perllongats o fins i tot de per vida. Alguns pacients es comporten amb certa resistència als antiepilèptics. Es presenta el cas d’un pacient femení de 15 anys d’edat, que va iniciar als 7 anys amb episodis de parpelleigs que es tornaven cada vegada més constants, als 9 anys va patir diversos episodis de crisi convulsives tònic clòniques generalitzades, sense alteracions en el seu exploració física, controlats amb biterapia amb levetiracetam i àcid valproic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *