The Supremes


OrígenesEditar

Florence Ballard va néixer a Detroit el 30 de juny de 1943. Va conèixer a Mary Wilson (nascuda a Greenville, Mississipí, el 6 de març de 1944) i van formar el grup The Primettes. Per al conjunt van reclutar a una jove cantant i amiga de col·legi de les dues, Diana Ross (nascuda el 26 de març de 1944 a Michigan) i amb Betty McGlown es va completar l’agrupació. El nom de l’quartet era un homenatge a el grup The Primes, trio masculí en què Ballard va arribar a col·laborar i que després derivaria en el quartet The Temptations.

McGlown va abandonar el grup el 1960 i va ser substituïda per Barbara Martin. Aquest mateix any aquesta formació va gravar el senzill “Tears of Sorrow” en la companyia Lupine.

Primers añosEditar

El 1961, a l’signar amb Motown, Ballard va escollir el nou nom amb el qual el grup aconseguiria la celebritat, The Supremes, i, a l’any següent, Martin va deixar la formació, convertint-se així en un trio.

Els primers enregistraments de el grup per al segell Motown van ser molt més que una successió de temes orientats dins de l’girl group o el pop soul. Tot i que la solista original era Ballard, Ross va ser seleccionada com a cantant principal de l’trio, la qual cosa va ocasionar disputes en el grup, ja que en alguns moments també Wilson va fer de veu principal de l’trio. Després de diversos singles sense repercussió, a la fi de 1963 va arribar el seu primer top40, amb el tema When the Lovelight Starts Shining Through His Eyes.puntillas

ÉxitoEditar

Berry Gordy, creador de la companyia Motown, va bolcar molta de la seva atenció en el trio, i finalment en 1964 va aconseguir que Where Did Our Love Go es convertís en un número u. El tema estava escrit per Holland-Dozier-Holland, i es va convertir en el patró a seguir en diversos dels seus següents nombres 1 durant 1964 i 1965: Baby Love, Stop! In the Name of Love, Menja See About Em i Back in My Arms Again. Amb unes coreografies estilitzades juntament amb un estil molt visual, van triomfar en les televisions i concerts en directe. El trio de músics Holland-Dozier-Holland va produir i va escriure els temes de el grup fins a finals de 1967.

Després de 1965, ja no tots els seus èxits pujaven directes al capdamunt de les llistes, però seguien interessant a el públic. Un altre dels seus èxits en aquesta època van ser You Can not Hurry Love, You Keep Em Hangin ‘On i The Happening.

Durant aquesta etapa moltes estrelles de Motown es van queixar de l’atenció que Berry Gordy donava a Diana Ross. Entre els motius de l’descontentament estaven que Diana treballava de secretària a la disquera des de 1961 i que havia començat un romanç amb Gordy. D’elles, Martha Reeves (simple) va ser una de les que més va minimitzar el treball de Diana Ross, donant importància a les altres dues components de el grup. De fet Gordy va imposar a Diana com a veu solista en el grup, el que va generar malestar entre les seves companyes. A mitjan 1967 Florence Ballard és expulsada de el grup per Gordy i substituïda per Cindy Birdsong, component de Patti LaBelle and the Bluebelles.

Diana Ross & The SupremesEditar

Després de l’expulsió de Florence Ballard, el grup va passar a dir-se Diana Ross & The Supremes, per imposició de Gordy. El 1967 van introduir a la seva música certes influències psicodèliques, que es poden veure en Reflections, donant a el grup novament fama. Però en aquesta etapa només es podia observar a Diana Ross ja que fins i tot les altres dues components ni tan sols amb prou feines apareixien en alguns temes com Love Child i Someday We’ll Be Together.

Sortida de Diana RossEditar

Al novembre de 1969 Diana Ross va començar la seva carrera en solitari, sent la seva última actuació amb el grup al gener de 1970 a Las Vegas. Jean Terrel va reemplaçar a Diana Ross.

Florence Ballard va intentar fer carrera solista, però els seus discos no van aconseguir l’èxit esperat i fins i tot va haver-hi rumors de boicot per part de Gordy. Ballard va acabar retirant-se i, a la pobresa, va morir d’un atac cardíac el 1976.

El grup es va mantenir fins a 1977 amb èxits com Up The Ladder To The Roof, Stoned Love, Nathan Jones i una col·laboració al costat de The Four Tops: River Deep, Mountain High (cançó que anteriorment gravés Tina Turner amb el controvertit productor Phil Spector). En aquesta última època van passar per Les Supremes noves components: Lynda Laurence, Scherrie Payne i Susaye Greene; l’única component original que es va mantenir fins a la fi de el grup va ser Mary Wilson.

FinalEditar

El 6 de març de 2020 va morir Barbara Martin als 76 anys.

LegadoEditar

La enregistraments de The Supremes, amb o sense Diana Ross, continuen gaudint de gran popularitat i són reeditades constantment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *